skip to Main Content

«La gent s’acosta i ni la veig, estic amb mi mateixa i el dibuix. És el moment d’assaborir l’instant i el lloc.» / Dibuixos: Amèlia Mateos.

M’HAN PREGUNTAT moltes vegades perquè dibuixo. Dibuixo des de ben petita. He dibuixat durant tota la meva vida i tinc una marcada deformació professional on sempre hi és present la mà de l’arquitecta quan dibuixo.

Vaig començar a fer sketchs ràpids en una llibreta en un viatge per França i tot gràcies a una amiga que va treure la seva llibreta per dibuixar i jo la vaig acompanyar. Feia uns dibuixos espantosos però aquí va començar el cuquet d’anar amb la llibreta quan sortia de cap de setmana o de viatge.

El 2010, amb el Simposium Mundial d’Urban Skechers a Barcelona i les jornades de dibuix dels centres cívics, començo la rutina de sortir a dibuixar en grup cada setmana.

Fer sketching en grup és una pràctica interessant i enriquidora. S’estimula l’aprenentatge i la superació. Quan vas a dibuixar a un lloc predeterminat per una convocatòria has de dibuixar el que tens davant i quan això et fa sortir de la teva zona de confort quedes obligat a explorar coses noves. Descobreixes que hi ha moltes mirades per a un mateix lloc i aquesta diversitat es fa palesa quan comparteixes els dibuixos després d’una sessió d’sketching. És, crec jo, el moment més especial de les sessions, el més enriquidor. Quan es comparteixen els dibuixos surten a la llum una pluralitat d’estils molt diferents, la diversitat de tècniques i la disparitat de focus i punts de vista, l’oportunitat d’aprendre dels altres.

Vaig amb la llibreta a tot arreu i hi ha un moment als meus viatges que canvio definitivament la màquina de fotos per la llibreta d’sketch. Una llibreta petita on faig dibuixos ràpids, en tinta, aquarel·les i també amb llapis grassos i pastel. De captar ràpidament un espai en una foto, de fer un lleuger cop d’ull a través de l’objectiu, passo a una mirada directa, atenta i personal del lloc. Ja sigui amb un sketch ràpid o amb un dibuix més pausat mentre dibuixo van sortint davant meu els matisos i la riquesa del que observo, la seva essència.

Sovint quan començo a dibuixar estic dispersa però mica en mica el lloc i el dibuix em van captant fins que arriba el moment màgic en què tot desapareix llevat del que estic observant i dibuixant. La gent s’acosta i ni la veig, estic amb mi mateixa i el dibuix. És el moment d’assaborir l’instant i el lloc.

És per això que quan em pregunten perquè dibuixo la resposta és perquè és una experiència vital que em permet assaborir la vida.♦

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top