skip to Main Content

La cara. Espai principal de l'”Oculus” al World Trade Center, de Santiago Calatrava. / Fotografia: Carles Sánchez.

RICARDO BOFILL, LA SETMANA PASSADA, va deixar anar un contundent “Calatrava és un bon arquitecte tot i que li cauen coses”. Tothom a les xarxes socials va titllar a Bofill de boig i cínic, però jo no puc estar-hi més d’acord. És a dir, entenc perquè ho diu Bofill. Tots estem d’acord en el fet que Calatrava ha comès errades flagrants, edificis mal construïts, pressupostos multiplicats, construccions impracticables… però és ja motiu suficient per catalogar-lo com a mal arquitecte?

Mies van der Rohe, un dels arquitectes més transcendents del s.XX, ja va patir aquestes mateixes acusacions pels seus projectes, assenyalant sobretot la Casa Farnsworth. La casa no estava proveïda d’intimitat, tenia goteres i havia patit importants sobrecostos. La Farnsworth, dissenyada elevada del terra per esquivar les recurrents crescudes del riu Fox, ni tan sols va assolir aquesta premissa, i va acabar inundant-se periòdicament. Per citar-ne més casos, també la Casa de la Cascada de F. LL. Wright patia goteres, i edificis d’una plàstica colpidora com Torres Blancas d’Oíza tenia i té seriosos problemes per ser moblats. Eisenman, un dels grans teòrics de l’arquitectura, ha construït un magnànim complex totalment sobredimensionat a Santiago de Compostela que en cap moment de la seva vida útil s’ocuparà completament.

Calatrava és molt probablement un dels arquitectes espanyols amb més creativitat des de Gaudí, sortosament hereu de la seva arquitectura orgànica i dinàmica. És el motiu pel qual diferents alcaldes i governants d’Espanya i d’arreu han volgut i volen “un Calatrava”. I és que, vulguem o no, Calatrava forma part de l’exclusiu club de l’star-system mundial, i no s’arriba aquí essent un mediocre. No obstant això, formar part de l’star-system no l’inhibeix de construir de tant en tant cagades monumentals com la d’Oviedo, però em torno a preguntar, és Santiago Calatrava un mal arquitecte? Quin és el motiu pel qual els seus clients continuen contractant-lo tot i saber que es doblaran costos i hauran de contractar un mosso que n’eixugui les goteres sempre que plogui?

Tot passa, penso jo, per si interpretem l’arquitectura només com a ciència, o també com a art. L’art és provocar, transgredir i innovar, fins a un punt que Wright, quan la Casa de la Cascada li queia i tenia goteres, d’alguna manera s’en mostrava orgullós, ja que segons ell això demostrava la seva creativitat i la seva voluntat d’anar més enllà. Anar més enllà és el que busca Calatrava, a la seva manera, el problema és que sembla que ho fa mitjançant el mètode d’assaig i error, i això a l’arquitectura diguem que gaire aconsellable no és. Calatrava és un gran enginyer i arquitecte creatiu, però un pèssim constructor, i aquí és quan es trenca una de les tres potes de Vitruvi.♦

La creu. Goteres a l'”Oculus” al World Trade Center, de Santiago Calatrava. / Fotografia: Carles Sánchez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top