skip to Main Content

Les dues propostes per a la ubicació del nou Hospital Dr. Josep Trueta. / Infografia: Dr. Ramon Brugada.

DES QUE S’HA POSAT SOBRE LA TAULA la necessitat d’un nou Trueta, s’ha discutit molt sobre el model d’hospital que necessitem a Girona, especialment a les xarxes socials. Hi ha dues grans propostes i fa temps que alguns demanem que hi hagi un debat on s’exposin els raonaments de cadascun. Per alguna raó no interessa. És difícil dialogar quan al davant tens una cadira buida (els sona?). Així, doncs dono la meva opinió personal sobre on som, les propostes i quin model crec que ens convé. Ho faig com a ciutadà que un dia pugui gaudir d’aquesta nova infraestructura com a pacient, conscient que, tal com van de lentes les decisions, com a professional de la salut no em serà possible.

El context de l’Hospital Trueta

El Trueta és l’hospital comarcal dels 150.000 habitants de Girona Nord. Comparteix activitat d’hospital comarcal amb els hospitals de Santa Caterina, Olot, Campdevànol, Figueres, Blanes i Palamós. Entre tots set garanteixen que els habitants de les comarques de Girona tinguin un hospital comarcal a prop.

Però, a més, el Trueta és l’hospital de referència de tots aquests comarcals. El Trueta és l’única porta d’accés a la medicina terciària, la més avançada, per als 850.000 habitants de Girona (a l’hivern, a l’estiu segurament ens apropem al milió). El Trueta és, en població de referència, el segon hospital més gran de Catalunya, darrere només Bellvitge. Aquesta és la raó per la qual el Trueta atén més infarts que qualsevol altre hospital de Catalunya, exceptuant Bellvitge.

El Trueta és altament especialitzat, capaç de resoldre el 99,5% de les necessitats assistencials de la seva població, i només hi ha alguna activitat molt específica que es deriva a Barcelona (com per exemple el càncer infantil, cremats i els transplantaments). Són casos, afortunadament, poc freqüents, i és precisament per la necessitat de garantir l’expertesa dels especialistes en aquestes àrees i l’accés a tecnologies molt sofisticades, que es concentren aquests casos en uns determinats centres del nostre país.

Girona s’ha posicionat en el mapa biomèdic català, especialment des dels darrers 10 anys. Al Trueta ja s’hi feia recerca biomèdica, però aquesta ha estat consolidada amb la creació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), centre públic de recerca, que actualment ja compta amb un centenar d’investigadors, graduats de les universitats catalanes, especialment la de Girona, i amb un edifici propi al costat de l’hospital Santa Caterina, a Salt. Addicionalment, també des de fa 10 anys, Girona ha consolidat una oferta formativa per als metges amb la creació de la Facultat de Medicina. Hi participen més de 250 professionals assistencials docents, la majoria treballadors de la medicina primària, del Trueta i de Santa Caterina. Amb 500 estudiants actualment, comparteix edifici al centre de Girona, al carrer Emili Grahit, amb la facultat d’Infermeria, també amb uns 500 estudiants.

El Trueta està mal finançat, d’això ningú en té cap dubte, per vàries raons. Primer, malgrat ser un centre altament especialitzat que està fent la feina d’un hospital nivell 6, només és reemborsat com a hospital nivell 5. Això representa que el Trueta no pot disposar d’uns 10 milions d’euros anuals que li pertocarien com a nivell 6, per fer la mateixa feina que ja està fent. En una carta conjunta dels caps de serveis i de gerència, ja vàrem demanar a les altes instàncies polítiques que se’ns concedís aquest nivell 6. De moment encara no ho han fet. Segon, el Trueta encara paga IBI, quelcom certament vergonyant si es té en compte la seva activitat pública tan fonamental per als ciutadans. Tercer, el seu mal finançament també va lligat a la seva poca grandària. El Trueta és petit. Els seus 360 llits i 11 sales d’operacions no són suficients per donar tots els serveis a la població de referència. Això l’obliga a derivar les operacions més senzilles (hèrnies, cataractes, pròtesis, etc) a altres hospitals, públics i privats, per poder concentrar la seva activitat en els casos complexes (cirurgia oncològica, cirurgia cardiovascular, neurocirurgia, etc). La derivació d’aquesta activitat menys complexa representa que el Trueta no rebi els recursos que li pertocarien si fes aquestes cirurgies en el mateix hospital, recursos que podrien ser destinats a tenir millors instal·lacions i més professionals. Reemborsament per nivell inferior al que li pertoca, pagament d’IBI, derivació d’activitat per manca de capacitat; tres raons de pes que fan que el Trueta no disposi de prou recursos.

En resum, el context actual és que el Trueta és un hospital de referència, altament especialitzat, d’alta complexitat, però petit, mal finançat, amb pocs recursos, i amb pocs professionals que a més dediquen part del seu temps a la docència i a la recerca. Un context complex per excel·lir en el mapa biomèdic català.

Actual Hospital Dr. Josep Trueta. / Fotografia: Agustí Encesa / El País.

Necessitat d’un nou Trueta

Afegim, per acabar-ho d’adobar, que el Trueta és vell, es va construir el 1956. Fa uns 15 anys es va posar en marxa la iniciativa de construir un nou Trueta. Es va dissenyar un hospital al costat de l’actual. Estava tot a punt, però no es va ser a temps de posar la primera pedra. Les eleccions i el canvi de govern a la Generalitat ho varen tirar tot enrere. La raó esgrimida per aturar la construcció del Trueta va ser que els terrenys estaven en una zona inundable. Costa d’entendre, atès que imaginaria que la primera premissa abans de dissenyar un edifici és assegurar que el terreny compleix els requeriments d’edificabilitat.

Han passat 15 anys i la construcció d’un nou edifici ara ja ha esdevingut una urgència.

La ubicació del nou Trueta, o Domeny o Girona Sud

Hi ha dos grans corrents d’opinió a Girona sobre la ubicació d’un nou Trueta:

Hi ha un corrent que proposa aprofitar la necessitat de construir un nou Trueta per crear un Parc Hospitalari que integri assistència, docència i recerca biomèdica a Girona Sud, al costat de Santa Caterina, l’escola EUSES i l’institut d’Investigació Biomèdica de Girona per aprofitar-ne les sinergies. Un gran Parc Hospitalari amb uns hospitals potents que permetin atraure talent i augmentar la contractació de personal a tots els nivells, que ofereixin la millor medicina als pacients de Girona; amb centres de recerca capdavanters, que donin feina i estabilitat als nostres graduats universitaris; amb uns centres docents que garanteixin una formació excel·lent per als nostres estudiants i professionals. En definitiva aquest corrent proposa disposar d’un Parc Hospitalari competitiu, com tenen tots els hospitals terciaris del nostre país (excepte Girona), amb capacitat de creixement, que permeti optimitzar els serveis mèdics i que permeti evitar la disgregació del talent assistencial, docent i investigador. Aquest Parc Hospitalari ha estat presentat i debatut públicament, i ha rebut el suport de la gran majoria dels caps de servei i de secció del Trueta i Santa Caterina, del Col·legi de Metges de Girona, del Consell Social de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona.

Hi ha un altre corrent, que lidera l’actual govern de l’Ajuntament de Girona, i que aposta per a que s’edifiqui el nou Trueta a Domeny. Per a la seva justificació, l’Ajuntament va encarregar un informe a una consultora per certificar la idoneïtat de l’espai a Domeny. L’objectiu de l’informe no era definir si Domeny era “el” millor lloc, no s’avaluaven altres llocs; sinó si Domeny era “un” lloc on es podia encabir el Trueta.

A Domeny òbviament no hi hauria ni l’Escola EUSES, ni l’Hospital de Santa Caterina. Degut a les restriccions de l’espai i el cost, tampoc sembla que s’hi poguessin ubicar les facultats de Medicina i d’Infermeria i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, segons converses amb diferents representants de les institucions.

Sense cap mena de dubte, les limitacions més importants d’un Trueta a Domeny sense parc hospitalari són que es mantindria per sempre la disgregació del projecte assistencial/docent/recerca i que no tindria capacitat de creixement. Uns impediments molt grans per a un projecte tan estratègic.

Terrenys proposats a Domeny, a la vora la fàbrica de la Nestlé. / Fotografia: Carles Sánchez

Més Trueta, més personal, més finançament, més complexitat, més qualitat assistencial

L’informe de la consultora va ser decebedor. Es va aprofitar per abaratir els somnis dels professionals. Coneixedors de la limitació de l’espai disponible a Domeny, els consultors varen justificar que el Trueta segurament necessitaria 80 llits menys que els actuals, posant com a raonament que, amb la nova medicina del segle XXI, no calien tants llits. És cert que les estades als hospitals s’han escurçat, però no és menys cert que cada vegada tenim més procediments mèdics i que els pacients cada vegada són més grans i fan us de més recursos mèdics. És força agosarat dir que un hospital del futur podria ser més petit, especialment quan ara ja no en fem prou amb els llits disponibles. És un error fins i tot insinuar-ho perquè reflecteix un desconeixement total de la realitat assistencial del nostre territori. Una pèrdua de 20% dels llits, tal com proposen, implicaria reducció de personal, disminució d’activitat complexa, pèrdua de professionals qualificats i augment de l’externalització i de les llistes d’espera. En definitiva, un projecte que ens faria tornar enrere i que comportaria una pèrdua de la qualitat assistencial. És certament curiós que, mentre tots els hospitals terciaris del nostre país creixen constantment, es proposi que el Trueta s’empetiteixi.

Sense limitacions d’espai a Girona Sud, tenint en compte que amb els 560 llits públics i 18 sales d’operacions que hi ha actualment a Girona (Trueta / Sta Caterina) no en fem prou, el nou Parc Hospitalari podrà disposar de més llits i més sales d’operacions, fet que comportarà inexorablement la contractació de més personal, un augment de les plantilles de tot tipus, assistencial, administratiu i de serveis. La ubicació estratègica dels dos hospitals permetrà optimitzar els recursos materials i humans i millorar la cartera de serveis. N’hem vist l’exemple amb la unió dels laboratoris clínics del Trueta i de Santa Caterina. No ha causat cap pèrdua de lloc de treball, ans al contrari. Per exemple, allà on hi havia dues persones per gestionar les dues màquines per mesurar el colesterol, una a cada hospital, ara n’hi ha una, permetent que la segona pugui fer proves que fins ara no podíem fer. En el cas dels especialistes és exactament el mateix. La fusió dels equips permetria que els serveis que compten amb pocs especialistes repartits entre els dos hospitals es sub-especialitzessin d’acord a la seva expertesa per millorar la cartera de serveis i gestionar millor la complexitat. Aquest augment de la complexitat aporta més finançament a l’hospital que es reinverteix en més personal i més atracció de talent i, en definitiva, més qualitat assistencial. En el camp de la investigació i la docència no és diferent. La disgregació dels grups fa perdre la capacitat de col·laborar, d’aprofitar el coneixement dels altres. La disgregació fa perdre competitivitat per obtenir fons de recerca, i per tant capacitat de contractar i d’atraure talent i, en definitiva, capacitat de creixement per poder oferir més feines d’alt valor afegit.

Equilibri urbanístic i mobilitat

El corrent pro-Domeny justifica la seva opció també en temes urbanístics i de mobilitat. Afirmen que, en primer terme, Domeny està en una ubicació més favorable en temes d’equilibri urbanístic, i que és una zona que es quedaria sense equipament sanitari. Raons interessants, però potser poc contundents quan el que està en joc és la ubicació de l’hospital de referència de Girona (província, no ciutat). L’equilibri en l’accés a equipaments sanitaris per a la població d’una ciutat s’ha de gestionar amb àrees bàsiques, no amb hospitals terciaris.

Com a detall addicional, que pot semblar menor però que no és convenient menystenir, l’àrea metropolitana té unes zones protegides. Una d’aquestes zones són les deveses de Salt, entre Domeny i Salt, que forma part de la xarxa de Natura 2000 i que és una zona de sensibilitat acústica alta. Ara que es parla tant de protecció del medi ambient, cal avaluar si aquesta zona protegida acceptaria de bon grat un hospital terciari, amb soroll d’ambulàncies i d’helicòpters tan de dia com de nit.

En segon terme el corrent pro-Domeny afirma que Domeny ofereix millors accessos. Discrepo. L’hospital estaria situat en una sortida d’autopista, però estaria mal comunicat des de l’Est. Domeny té només dues úniques entrades; està situat en un coll d’ampolla, degut a la zona protegida de les deveses de Salt. Tots els pacients de comarques (la Selva, Pla de l’Estany, Ripollès, Garrotxa i Alt i Baix Empordà) tindrien l’autopista com a única porta d’entrada a Domeny. La població de la ciutat de Girona podria accedir a l’hospital per Fontajau, una zona complicada i completament saturada, en la qual es faria necessària una inversió i una escapçada important del parcs per adequar el carrer d’arribada per a un hospital terciari. Addicionalment l’hospital a Domeny no està a una distància còmode de cap nucli urbà principal de la zona metropolitana. A l’excepció dels habitants de Germans Sàbat, per arribar-hi caldrà sempre transport per vehicle, públic o privat, dificultant encara més la mobilitat.

Girona Sud presenta uns avantatges importants per a la mobilitat des de les diferents comarques, per la disponibilitat de vies amples i ràpides: la sortida Sud de l’autopista, la variant de Sant Daniel, l’autovia de la nacional II i la carretera de Barcelona. El Parc Hospitalari a més, estaria més proper a la majoria de la població que té la renda per càpita més baixa  de l’àrea metropolitana, la que utilitza de forma majoritària el sistema públic de Salut. Així els barris com Can Gibert del Pla, Santa Eugènia, i Sant Narcís, amb una renda per sota la mitjana, i Salt, amb la renda més baixa de tota la província, estarien situats al costat del Parc Hospitalari, permetent el seu desplaçament a peu. La gent més allunyada de Girona pot accedir al Parc Hospitalari amb transport públic o privat a través dels múltiples carrers que hi arribarien.

UdG Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) a Salt. / Fotografia: Carles Sánchez

La visió futura

Ho veiem a tot el món, també a tot Catalunya: la medicina, per a ser competitiva, necessita integrar en un gran Parc Hospitalari els seus tres campus (assistencial, docent, recerca). Per tant, segons el meu parer, la visió d’un Parc Hospitalari per al 2050 seria la següent:

  • Un Campus Assistencial conformat per dos hospitals, el Trueta i el Santa Caterina. Apostaria per enfortir Santa Caterina, per continuar essent el centre de referència en salut mental, el laboratori territorial, i el comarcal del Gironès Sud i la Selva. Però a més el convertiria en el comarcal de Gironès Nord i del Pla de l’Estany, per absorbir els 300.000 habitants que pertoquen als dos hospitals bàsics. I hi posaria l’hospital de dia, les cirurgies ambulatòries, la rehabilitació, els pacients crònics, les consultes externes, i les proves ambulatòries. Santa Caterina hauria de créixer almenys al doble, convertint-lo en un dels comarcals més potents de Catalunya. A l’altre costat del carrer, en terrenys de Girona, hi hauria el nou Trueta. Girona mantindria un hospital públic a la ciutat. Aquest nou Trueta seria un hospital terciari de màxima complexitat, amb totes les especialitats.

Entre els dos hospitals sumarien pràcticament 700 llits i 30 quiròfans, que permetrien que el sistema públic de Girona fos capaç de fer-ho tot, sense necessitat de derivar res.

  • Al costat del Campus Assistencial s’aixecaria el Campus Docent, a tocar de l’Escola de Salut i Esport (EUSES). En aquest campus hi trobaríem doncs els edificis que albergarien la Facultat de Medicina i biomedicina, la facultat d’infermeria, l’escola de fisioteràpia, de CAFE i de nutrició. En els propers anys es podrien plantejar noves facultats, com odontologia, un centre de cicles formatius en ciències de la salut, un centre de simulació i habilitats clíniques, un centre d’esport i una residència universitària.
  • I just al costat d’aquests campus trobaríem el Campus de Recerca, amb l’Institut d’investigació Biomèdica de Girona, que disposaria d’espais per a nous edificis de laboratoris, estabulari, centre de biocomputació, i possibles centres d’imatge mèdica avançada i de medicina personalitzada, entre altres.

En els anys següents, aquest Parc Hospitalari seria capaç d’atraure un centre de congressos, hotels i espais de restauració, així com institucions públiques i empreses biomèdiques lligades a la Salut i a la recerca.  Aquest Parc Hospitalari permetria la presència de milers de treballadors i estudiants en la zona de Girona Sud, que serien determinants per a que l’àrea urbana metropolitana de Girona fes un salt qualitatiu i s’integrés definitivament.

Aquest seria el Parc Hospitalari de Girona 2050, És pertinent recordar que la Universitat de Girona ha crescut el triple, en 25 anys, del que s’explica en aquesta visió a 30 anys.

Can Ruti com a model a seguir

Can Ruti és l’exemple perfecte del nostre model. Badalona ho tenia tot en contra. Es creia força inviable que Can Ruti, un hospital situat a només 13 quilòmetres de Vall d’Hebron pogués esdevenir un terciari de referència. Però es va construir i inaugurar a l’any 1983, 30 anys més tard que el Trueta, amb 166 llits, la meitat de llits que el Trueta, amb l’aposta de convertir-lo en un Campus de Salut. Així, en els següents 30 anys, ha crescut fins a disposar d’un hospital de 560 llits (els mateixos que el Trueta i Santa Caterina junts) que gestiona 130.000 urgències anuals (les mateixes que Trueta i Santa Caterina junts). Addicionalment ha incorporat una Unitat docent de la Facultat de Medicina de la UAB i quatre grans centres d’investigació. Actualment dona feina a milers de treballadors, estudiants i investigadors.

Can Ruti, a 13 quilòmetres de Vall d’hebron ho tenia pràcticament tot en contra, però tenia un carta amagada imprescindible per superar tots els obstacles: el suport polític. Trenta anys més tard des de la seva inauguració, Can Ruti és un dels Campus de Salut més potents de Catalunya.

Ens cal que aquest mateix suport polític ens contesti perquè el model de can Ruti, present a tots els hospitals terciaris del món, també a tots els de Catalunya, i que tant defensen, no és bo per a Girona.

Cal una mirada honesta a l’àrea metropolitana

L’àrea metropolitana de Girona és una àrea de contrastos. Tenim la població amb la renta per càpita més alta de la província, Fornells, i a 5 quilòmetres, la ciutat amb la renta més baixa, Salt. De fet, no és cap secret que Salt és la proveïdora de personal amb feines més mal remunerades de tota l’àrea metropolitana. És un negoci rodó per a les altres poblacions. Aquesta població genera riquesa a les poblacions veïnes, però no a Salt; a on els genera especialment la despesa. I Salt pateix per mantenir la dignitat. Passegin un dia per Salt i facin una mirada honesta al seu entorn, sense prejudicis. No és el barri vell de Girona.

És erroni pensar que un hospital per se aporta valor econòmic al territori del voltant. El Trueta,  després de 60 anys no ha estat capaç d’atraure cap empresa del sector salut, ni cap restaurant. Unes botigues de mobles, una botiga de rodes, un supermercat i botigues de segona mà és tot el que podem observar a l’entorn del Trueta. La raó rau en el fet que els treballadors de l’hospital, en la seva major part, no viuen al costat de l’hospital, ni hi fan vida. El que genera activitat econòmica són precisament totes les infraestructures addicionals d’un Parc Hospitalari, els centres d’investigació i els centres docents. En aquests centres hi treballen/estudien centenars de professionals en formació que només es poden permetre llogar un pis compartit a un preu assequible. I aquí es troba el gran avantatge social del Parc Hospitalari de Girona Sud, la incorporació de tota una població jove, formada, a la zona més deprimida de l’àrea metropolitana. El Parc Hospitalari a Girona Sud permetria una revitalització de Salt, amb més feines de tots els nivells, més activitat comercial, més lloguers, més empreses, més serveis. I Salt, que ha estat francament marginada, amagada en els darrers anys, faria el tomb definitiu cap a la plena integració a l’àrea metropolitana de Girona.

La infraestructura més important del segle XXI

Tenim davant nostre una oportunitat única en el camp de la biomedicina gironina. Un Parc Hospitalari pot ser el gran revulsiu social del segle per aquest territori. Necessitem un projecte competitiu per retenir i atraure talent, per tenir les eines i l’expertesa per poder tractar el pacient complex, per poder tractar el pacient sense necessitat de derivar-lo a un altre hospital. Necessitem un projecte competitiu per mantenir el terciarisme. Necessitem un projecte competitiu per excel·lir en l’assistència, en la recerca i en la docència. Per aquestes raons mèdiques, científiques i docents, el Parc Hospitalari hauria de construir-se a Girona Sud. Ens cal que els polítics ens contestin perquè aquest model és bo per a tots els terciaris de Catalunya, però no és bo per a Girona.

Però, si Girona ciutat es creu partícip d’un projecte metropolità, el projecte a Girona Sud té una justificació social i solidària que no pot ser menystinguda. Necessitem un Parc Hospitalari a Girona Sud per afrontar de cara i revertir la realitat social tan complexa que pateixen alguns barris i poblacions de l’àrea metropolitana de Girona. Parlem molt de la Catalunya que desitgem, però seguim ignorant la que actualment està patint. ♦

Hospital Santa Caterina de Salt. / Fotografia: www.pinearq.es.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top