skip to Main Content

Imatge del projecte per a la Clínica Girona. / Imatge: PMMT arquitectura.

LA ZONA SUD de Girona ha sigut el camí natural pel creixement de la ciutat, coincidint amb les seves dues principals vies de comunicació i transport, com ho són la Carretera Barcelona i la via del tren. Sense una estratègia definida de creixement urbà, les ciutats esdevenen un “campi qui pugui” i Girona no n’ha sigut l’excepció. La via del tren parteix la ciutat en dos de nord a sud i ho fa, a més, generant espais insalubres i deixats, com la franja compresa entre la via i la Carretera Barcelona, la qual motiva aquest escrit.

Generalment les construccions que han crescut en aquesta zona han sigut edificis amb caràcter industrial sense voluntat de crear teixit. Voluntat que ha de sorgir de l’administració mitjançant un projecte urbà. Sí que sembla que hi ha hagut moviments de tant en tant per treballar la carretera Barcelona, però sempre s’han trobat excuses per deixar-ho de banda: manca de pressupostos, crisi, canvis de govern, etc.

El penúltim d’aquests moviments, a principis de segle, va ser un projecte per reconstruir tota la zona d’El Corte Inglés cap avall. Un projecte principalment amb ús residencial (I de qualitat dubtosa, però al cap i a la fi un projecte). Els promotors van demanar que les naus es buidessin abans del 2009 per començar a treballar-hi, però un cop buides va esclatar la bombolla immobiliària, i amb els promotors sense diners tot va acabar en mans dels bancs. I amb què ens vam trobar? Amb prop de 48.000m2 de terrenys i construccions industrials en desús, niu de vandalisme, inseguretat i acumulació d’escombraries.

Els gironins hem viscut 10 anys en aquesta situació fins que hem començat a veure-hi moviment. A l’extrem sud de tota aquesta zona s’està començant a construir la nova Clínica Girona, i sembla que també està previst el nou Institut Ermessenda, que ocuparà l’antiga fàbrica Simon. Però aquests moviments manquen completament de projecte, dues actuacions puntuals, altra vegada sense voluntat de crear teixit, sense rumb.

Comprensiblement, a priori, com a ciutadans el que ens molesta més són aquestes naus i solars buits, però si procurem mirar-nos-ho bé hi trobem diferents punts al llarg d’aquest eix amb problemàtiques similars, que comentaré en un posterior escrit. En definitiva, trobo ja una mala senyal veure com es desenvolupen construccions sense una infraestructura treballada, un darrere de les vies agradable i una Carretera Barcelona moderna, amb carril bici i arbrat, un carrer pel ciutadà i no pas pel cotxe.♦

Segueix a la segona part.

Estat actual de la Carretera Barcelona. / Font: Google Maps

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top