skip to Main Content

Esquema d’espais de la Carretera Barcelona de Girona. / Croquis: Carles Sánchez.

Llegeix abans la primera part.

LA HOSTILITAT DE LA CARRETERA BARCELONA, com comentava anteriorment, és deguda a una manca de projecte urbà. No en fem res de que s’estigui construint una nova Clínica Girona si no hi ha un projecte infraestructural que la lligui a la ciutat. Una ciutat ha de ser còmode pel vianant, i afortunadament per nosaltres Girona ho és força, però la Carretera Barcelona és encara això, una carretera, quan hauria de ser un carrer o un bulevard. A partir d’aquí, fem ciutat.

La sola reforma d’aquest carrer ajudaria a dinamitzar la zona d’una manera natural, atraient comerços, residència, equipaments, activitats, etc. És, però, un error pensar que la problemàtica d’aquest carrer és únicament en aquesta zona sud, ja que comença a la encara inhòspita Plaça Espanya (Estació de tren). Inclòs a l’altra banda de l’estació tenim el nou Parc Central, pel qual s’accedeix a l’estació de tren d’alta velocitat mitjançant un desafortunat badalot. El que podria haver sigut un projecte atractiu agrupant estació, Parc Central i Plaça Espanya és, i serà, un conjunt de pegats.

Seguint cap al sud també ens trobem amb la Plaça Salvador Dalí, que no s’ha utilitzat mai i que ara El Corte Inglés hi està fent una ampliació que elevarà la plaça al nivell del carrer. A la vorera de davant hi ha el Parc del Migdia que, amb aquest, ja són 3 espais oberts lligats a la Carretera Barcelona que podrien formar un gran projecte conjunt i que, malauradament, si ningú de l’administració hi mostra interès, mai ho serà.

Diferents projectes amb aquesta idea s’han dut a terme i han sigut exitosos, però justament em ve al cap el “The Big U” a Manhattan dissenyat per Bjarke Ingels, un projecte molt ambiciós que sorgeix de la necessitat de protegir la ciutat d’un futur “huracà Sandy”. La seva complexitat sorgeix quan combina una infraestructura tècnica amb un gran ventall d’usos i respostes amb els barris més propers, convertint-lo en un nou focus d’activitat de la ciutat de Nova York.

Entenent que són dos projectes d’una naturalesa diferent (i que Girona no és Nova York), hem de ser capaços de pensar en aquesta problemàtica d’una manera global, dissenyant primer aquesta infraestructura moderna, fent-la formar part de la ciutat, i amb aquest punt de partida crear teixit urbà de qualitat.♦

Projecte “The Big U” de BIG (Bjarke Ingels Group). / Font: www.big.dk i Vimeo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top