skip to Main Content

Esquelet de balena al Museu d’Història Natural de Londres. / Fotografia: NHM.

L’ÉSSER HUMÀ ÉS algú que s’interessa per les mateixes coses repetidament. Una vegada i una altra, intenta revisar i veure-ho amb altres ulls. L’esquelet de balena ha estat un tema curiós des de fa segles, o bé per la seva mida o per la seva còncava singularitat.

A la literatura, el trobem des dels inicis: a la Biblia, a l’Alcorà i al Tanakh. Jonàs, un profeta, és menjat per una balena per tres dies i tres nits. Després d’això, l’interior d’una balena és transformat en un espai arquitectònic. Des del mateix punt de partida, l’escriptor Carlo Collodi publica l’any 1882 i l’any 1883 Les aventures de Pinotxo, il·lustrat per Enrico Mazzanti. Aquesta imatge lírica ensenya la sala conformada per un escriptori, una cadira i altres objectes domèstics. Tot i això, l’espai el conforma la concavitat del sostre. L’anatomia conforma tota la sala. Sense l’esquelet, no hi hauria l’espai.

Al Museu d’Història Natural de Londres, l’anatomia de l’animal apareix com una gran coberta, un gran llençol que protagonitza la sala. No és només una mostra científica, sinó un element arquitectònic. A la Xina, en una botiga, l’esquelet conforma l’espai. L’usuari entra en una balena. L’anatomia es transforma en una estructura paramètrica, una segona pell per a la sala.
En una balena, aquesta tipologia d’espai és generat d’una manera paramètrica i contínua per la seva estructura. La repetició de l’element, un rere l’altre, crea l’espai.

Botiga a la Xina. / Fotografia: desconegut.

Fins l’any 1955, les golfes de La Pedrera, de l’arquitecte Antoni Gaudí, estaven desocupades. La comissió de Barba Corsini tenia l’objectiu de convertir l’àtic d’aquest edifici en tretze apartaments de 70 m2. Els apartaments estaven resolts en secció, penetrant la segona planta al perímetre del pati. Aquesta descol·locació de la segona planta generava un límit indefinit entre el públic i privat. No obstant, l’estructura, com si es tractés d’una balena, defineix l’espai.

Anys després, l’any 1968, l’ETSAM realitza un projecte anomenat La casa de Jonás que investiga la idea de viure en una balena, unes idees mínimes d’habitatge. Però, en aquest cas, aquest pneumàtic fa desaparèixer l’os. L’os es converteix en un element vaporós. L’estructura no es conforma per un element dur sinó que es conforma per elements teixits entre ells, creant transparència contínuament. L’espai és un múscul, no és anatomia.

Si Louis Kahn deia que l’arquitectura és la conformació d’una sala; aquesta sala és creada per aquests ossos. En alguns casos, aquest os és dur i repetitiu; en altres és performat i en altres és un teixit, un múscul. Al final, l’arquitecte hauria de percebre i entendre què vol dir habitar i què conforma l’espai. ♦

Apartament a la Pedrera. / Fotografia: Francesc Català-Roca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top