skip to Main Content

La Plaça de l’Àngel, el 1908. / Fotografia: Narcís Cuyàs.

AQUESTS DIES, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i també de forma virtual, s’hi pot contemplar una exposició que mostra les fotografies d’una part de la ciutat que va deixar d’existir l’any 1908 amb la construcció de la Via Laietana. La reforma urbanística que es va produir en aquell moment va provocar l’enderroc d’una bona part de la trama urbana medieval i el desplaçament forçós de milers de persones. La nova avinguda representava un tall lineal i precís, totalment aliè a la ciutat antiga, que anava de l’Eixample fins al port i donava resposta a la modernitat imparable i als increïbles canvis que ja es començaven a produir. La nova etapa industrial reclamava una nova forma de la ciutat, per primera vegada trencadora amb la coneguda fins aleshores, així com els nous mitjans de transport individuals reclamaven una ciutat feta a la seva mida. Les solucions escollides pels urbanistes i governants, com en tantes altres ciutats europees, eren terriblement doloroses i implicaven la destrucció de barris sencers com els que ara tenim la oportunitat de conèixer a través d’aquesta exposició.

Si ara podem gaudir d’aquestes valuoses fotografies és gràcies al concurs que va convocar en aquella època l’Ajuntament de Barcelona –pressionat per la Unió d’Artistes– amb la voluntat de documentar a través de dibuixos i fotografies tot allò que estava a punt de desaparèixer. Hi podem veure les places i els carrers empedrats, amb la seva gent, que en molts casos miren a la càmera palplantats amb un posat seriós i una certa estranyesa. Veiem tallers, petites fàbriques, sastreries, bodegues, fusteries, ferrers, clíniques o acadèmies, a banda dels hostals i les botigues de tot tipus. La barreja d’usos diferents és fascinant i contrasta tristament amb la terrible monotonia de la ciutat actual. Veiem els edificis vells, les parets desgastades pel pas del temps, però tanmateix molt dignes i d’una naturalitat admirable. Se’ns fa molt fàcil d’entendre la duresa de la vida a la ciutat a principis del segle passat. És innegable la poca salubritat d’alguns carrers, la misèria palpable d’algunes zones. A banda de tot això que hi observem, també sorprenen les absències que hi detectem: els cotxes, les motos, les barreres que avui en dia formen el mobiliari urbà, la senyalització viària, l’allau de turistes, etc.

I veient tot això em pregunto si, una vegada el progrés ha permès eliminar els grans mals que observem en aquestes fotografies, no podríem pensar en recuperar tot allò de bo que hem perdut pel camí. La humanitat que s’hi respira, la riquesa de contrastos –que no pas d’estridències–, l’escala menuda i propera, en definitiva, el fet que la ciutat sigui per als seus habitants, amb una arquitectura noble, serena, i uns carrers i unes places fets per als vianants i no pas per als vehicles de motor. A dia d’avui encara no hem aconseguit, tret de comptades excepcions, de construir barris amb aquestes qualitats. ♦

Aquí podeu trobar el mapa virtual amb la ubicació de les fotografies.

Carrer d’en Brugués, el 1908. / Fotografia: Miquel Matorrodona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top