skip to Main Content

Que parli el poble, però que parli en veu baixa.

FA UN PARELL de setmanes em vaig aixecar amb una forta punxada a la part inferior dreta de l’abdomen. Vaig pensar en prendre un ibuprofè i deixar que em fes efecte però la cosa va anar a pitjor. Vaig decidir apropar-me a urgències, i de seguida em van dir que em preparés per entrar a quiròfan, tenia apendicitis.

Quan ja estava a la llitera esperant per a la intervenció sentia murmuris provinents de la sala annexa a on estava jo. Anava sentint contínuament el meu nom, i pel que em semblava era un grup força gran de persones, com unes deu o quinze. Passaven els minuts i em neguitejava aquesta incertesa. De sobte, i sense aturar-se els murmuris, surt el doctor de la sala. Em comenta que les diferents associacions veïnals del barri estan discutint què em faran. Davant la meva cara d’incredulitat el doctor continua: -Sí, des de fa uns mesos l’ajuntament ha decidit que els veïns participin en les intervencions quirúrgiques del habitants del poble. Al cap i a la fi també formem part del paisatge urbà i ens hem de patir o gaudir entre tots. A Londres i a Milà ja ho estan fent, no ens podem pas quedar enrere.

Bé, bé, si és el que ara es porta, endavant. El doctor deixa la porta oberta i sento els comentaris. Un diu de fer-me el nas més petit, que semblo un gavatxo i crido molt l’atenció quan vaig pel carrer. L’altre diu de de posar-me cabell i fer-me una liposucció, que hem de donar una imatge de salut de cara als turistes. Genial, penso entre mi, si a part de curar-me l’apendicitis em milloren la imatge, això és un win-win.

Després d’una bona estona, torna a entrar el doctor a la meva sala: -el poble ha parlat-, exclama amb un somriure d’orella a orella. Em posa l’anestèsia i perdo el coneixement. Més tard em desperto, i em toco per veure els canvis que m’han fet. Em toco el cap, i el tinc ben pelat com abans, em toco la panxa i ni rastre de la lipo, però ostres, m’anadono que tinc el pit embenat i força inflamat. S’apropa el doctor per veure com em sentia. Ja no hi ha rastre de l’apèndix, i em comenta sobre el pit. Les associacions veïnals van acordar que el que ens convenia era una augment de pits. Total, que m’he posat tetes. ♦

https://www.youtube.com/watch?v=n-7PK2hbkyk

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top