skip to Main Content

Botiga IKEA. / Fotografia: www.ikea.com

TENIA A LA RECAMBRA preparada una continuació d’un dels articles que inaugurava aquesta revista, “La meva apendicitis i la participació ciutadana”. Si bé en el seu moment va ser un escrit irònic, ara voldria fer-ne una reflexió seriosa. M’empeny a fer-la l’interessant i necessari article del Doctor Ramon Brugada, publicat el passat mes de novembre en aquesta mateixa revista, que critica la gestió per a la ubicació del nou Hospital Trueta de Girona.

A causa dels canvis polítics de la darrera dècada, nous conceptes van sorgint relacionats amb la ciutadania i l’urbanisme. Encertadament se li dóna veu al ciutadà, que al cap i a la fi és qui gaudirà d’allò públic, però desencertadament se li està donant massa poder. I és que volem equiparar una obra pública i una obra privada, quan no són el mateix. Tan aquesta anomenada participació ciutadana com la decisió unilateral de l’ajuntament de Girona per a la ubicació del nou Trueta arrelen en el mateix sòl: la incapacitat de donar poder de decisió a aquell que l’ha de tenir.  Ara fa 3 anys a Salt es va fer una votació popular per a decidir l’aprovació del desenvolupament urbanístic del sector sud del municipi. Aleshores es va vendre com si fos una votació per a construir-hi un IKEA i, evidentment va sortir un “Sí” rotund. Qui no vol un IKEA al costat de casa?

De fet, el “cas IKEA” i el “cas Trueta” tenen més relació del que sembla, ja que és en aquest sector sud de Salt on el Doctor Brugada i diferents col·lectius reclamen la seva ubicació. Ambdós casos són un acte de mirar-se el melic: els saltencs volen un IKEA a Salt i els gironins volen el Trueta a Girona. Hem de veure the big picture com dirien els angloparlants, i mirar de ser un agent objectiu en cada cas. Amb el Trueta han de ser els col·legis professionals, metges i infermers, docents i investigadors, tècnics urbans i territorials, els que han d’alçar-se i dir-hi la seva. El mateix podríem dir de l’IKEA i el desenvolupament residencial al voltant seu.

Però que no se’m mal interpreti, i tant que es pot consultar al veïnat o al ciutadà, però ha de ser un equip tècnic qui decideixi com i on desenvolupar el projecte. És qui té les competències per fer-ho. Malgrat que ens pesi, els ciutadans i els polítics no som competents en la gran majoria d’aspectes, sempre tendim a deixar-nos arrossegar per modes o simplement per interessos propis encara que sigui inconscientment. Hem de saber confiar en els professionals, de la mateixa manera que els arquitectes hem de confiar en els industrials amb els quals col·laborem.♦

Sector sud del municipi gironí de Salt. / Imatge: Ajuntament de Salt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top