skip to Main Content

Reproducció dels canals de Venècia, a Las Vegas.

SI HOM VOL fer alguna cosa que valgui la pena en qualsevol disciplina ha de saber copiar dels grans mestres. No es pot pretendre escriure quatre ratlles ben pensades en la nostra llengua, per exemple, sense tenir present l’obra de Josep Pla o de Josep M. de Sagarra. Amb l’arquitectura passa exactament el mateix. L’arquitecte, per fer la seva feina, ha de copiar constantment, i n’ha de saber molt. Ha de filar prim, ja que es tracta d’una de les coses més difícils; hi ha de posar tots els seus sentits, tota la intel·ligència possible, perquè en surti quelcom de positiu.

Per copiar, cal anar al cor de les coses, cal copsar-ne l’essència mateixa i no deixar-se atrapar per l’escorça, per la capa més superficial. Un dels errors més grans que es poden cometre en l’art de copiar és voler reproduir aquells trets de l’obra original que no són més que la vestimenta, i que grinyolen miserablement si els separem de les idees principals que els sustenten. Podem copiar alguns dels finíssims adjectius de Pla, ens podem servir d’alguna de les seves expressions, però no per això el nostre escrit tindrà les qualitats de l’escriptor empordanès. I això és perquè l’interès de la seva obra rau en idees i en conceptes molt més profunds que els formalismes i l’estil amb què són vestits. De la mateixa manera, l’arquitecte pot copiar algun dels gestos o dels recursos habituals d’Alvar Aalto o de Le Corbusier però estarà perdent el temps indefectiblement si no fa un esforç per comprendre quina és l’arrel dels projectes, les idees generadores, en definitiva, si no en sap destriar el gra de la palla.

Per això, saber analitzar les obres i buscar-ne l’ànima és el pas més important abans de copiar i valdre’ns nosaltres mateixos d’aquest material inesgotable que ens ofereix la història. En arquitectura, però, els temps que corren ens ho compliquen tot una mica més. L’abundància d’informació que ofereixen les xarxes digitals, que hauria de ser una bona notícia i ens hauria d’ajudar a conèixer els projectes amb profunditat, pot ser un gran perill. L’excés d’imatges i la predominança de l’aspecte visual, la manera com els mitjans especialitzats presenten els projectes, d’una manera moltes vegades caòtica, amb molta informació poc o gens seleccionada, fa encara més difícil quedar-nos amb allò que és important. Requereix temps suficient i un esforç considerable de la nostra part entendre el que és fonamental de les obres, allò de profitós que en podem extreure. A l’hora de copiar, cal anar amb compte de no deixar-se emportar per aquest oceà d’imatges i formalismes gratuïts perquè, si és així, el fracàs està assegurat. ♦

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top