skip to Main Content

L’aeroport de Berlín-Tempelhof va deixar de funcionar el 2008. Més endavant es va obrir a la ciutat, des de llavors els berlinesos l’utilitzen com a parc i la naturalesa s’ha anat obrint pas. / Fotografia: Carles Sánchez

MOLT s’ha escrit ja de com ens està afectant la Covid-19, i és que el fet de portar tantes setmanes confinats a casa als arquitectes ens ha fet pensar, com a tothom.  Sobretot veig que s’està discutint sobre si estan ben dissenyats o no els habitatges. Si bé em sembla interessant el debat originat, trobo que són poques les conclusions reals que podem aprofitar per dos motius principals. El primer és que, siguem clars, aquesta situació de confinament és excepcional, els habitatges no estan fets (ni ho han d’estar) per a viure-hi les 24 hores del dia durant setmanes. El segon és que sempre depèn, com gairebé tot, de la butxaca de cadascú. No és el mateix viure en un pis de 40m2 sense balcó que fer-ho a “El Pabellón del Príncipe”.

En canvi, dit això, sí que em sembla transcendent treure el cap per la finestra i observar la ciutat. Aires nets, carrers tranquils, la naturalesa obrint-se pas, això és el que estan vivint els residents a les grans ciutats. No, no diré pas que ho haguem de deixar així, però i si tenia raó aquell que va dir que “crisi” significa “oportunitat” en xinès? Oportunitat per obrir els ulls a qui deia que els cotxes no contaminen la ciutat. Oportunitat d’enverdir les ciutats, de fomentar els desplaçaments sostenibles, de recuperar la ciutat que ens va prendre el cotxe.

La contaminació s’ha reduït a Espanya gairebé un 60% aquests dies, a causa principalment d’haver deixat el cotxe privat aparcat. Per tal de perllongar aquesta situació de salubritat, quines actuacions realistes es poden aplicar a curt termini? Limitar la velocitat dins la trama urbana, recuperar carrils allà on es pugui i retornar-los al vianant i la bicicleta, restringir certes zones, habilitar zones d’aparcament perifèriques i potenciar el transport públic, són moltes les accions que es poden fer.

Les “quatre torres” de Madrid fotografiades des d’Alcalá de Henares, abans i durant el confinament. / Fotografia: Pilar Navío

Veig a les xarxes imatges com l’adjunta aquí dalt, on la gent utilitza la ciutat d’una manera més lliure i em ve al cap el concepte d’“els camins del desig” (Desire Path), el qual desenvolupa el filòsof Gaston Bachelard. Aquests camins bàsicament són aquells que s’originen en les zones més naturals de la ciutat a causa de l’erosió del vianant o ciclista al seu pas. Aquest busca sempre el camí més ràpid o més còmode per anar d’un punt a un altre, obviant els camins proposats per l’arquitecte o urbanista. Hi ha ciutats que estudien aquestes conductes per tal de dissenyar l’espai públic. Doncs bé, amb una reducció del cotxe estem veient com el vianant i el ciclista utilitza d’una manera orgànica la ciutat, i ens dóna pistes de com vol que sigui. Sense actuacions artificioses, una ciutat més humana és possible i s’està demostrant.

Exemple d’un “camí del desig” en un parc urbà. / Fotografia: Duncan Rawlinson

I si, ja sé que molts necessiteu el cotxe cada dia, i no es tracta de prohibir-lo, es tracta d’evolucionar a un model de ciutat més sostenible. Però és que aquesta evolució no depèn només dels governs, depèn de tots nosaltres. Molts no podrem, però hi ha qui ha descobert que el teletreball és possible, o qui ha descobert que aquella reunió la podia fer per Skype. Tampoc cal que per fer la compra agafis el cotxe per anar al Mercadona, busca les botigues que tens al teu barri i, a més de no contaminar, ajudaràs al petit comerciant, que és sempre qui més pateix. Si, en canvi, necessites un producte en concret que no pots aconseguir sense desplaçar-te, pensa en la compra en línia. Aquest transportista aprofitarà el viatge per servir més clients.

Fa unes setmanes la ciutat de Milà ja va avisar que planejava un ambiciós pla en aquesta línia (Strade Aperte). Les obres ja han començat i la voluntat és tenir llest per aquest estiu la conversió de 35km de carrer en vies pel vianant i la bici. Aquest primer projecte, amb efectes a curt termini, pretén una doble solució. Per una banda, evidentment el sanejament de l’aire, i per l’altra donar una contra resposta a les restriccions en l’ús del transport públic en aquesta anomenada “nova normalitat”. Ja que la gent, davant la restricció o la por en utilitzar el mitjà públic, tendirà a utilitzar el cotxe. Com més facilitats hi hagi per anar a peu o en bicicleta a un lloc, podem estar tranquils que així es farà.

Seguint el rastre de Milà, altres ciutats s’hi han afegit, Nova York, París, Bogotà, i sobretot Londres, on el seu alcalde Sadiq Khan ha assegurat que la seva ciutat patirà el canvi més dràstic que mai s’hagi vist en una ciutat de la seva escala. Ja no cal esperar, les ciutats de la nova normalitat són aquí.♦

Fotomontatge del projecte “Strade Aperte” de Milà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top