skip to Main Content

Imatge del Carré d’Art de Norman Foster. / Fotografia: Albert Mercader

DES DEL PUNT de vista de la romanitat, no hi ha pas gaires ciutats tan completes com Nimes. Els seus habitants n’estan orgullosos. L’Arena no és pas tan alta com el Coliseu de Roma, però és ampla i ben conservada. Els carreus encara són tibants. Sobre una de les seves arcades, s’hi veu, esculpida, una lloba capitolina, però enlloc de ser treballada tota de flanc, com és presentada a Itàlia, la magnífica bèstia gira graciosament el coll per contemplar, entendrida, els dos mítics lactants. Els habitants de Nimes juren que aquest és el veritable símbol de Roma i no l’altre, del cap pla. ¿Què es pot demanar més com a romanitat?

Josep Pla. Cartes d’Itàlia, 1955

La Casa Quadrada, o la Maison Carrée de Nimes, és un dels temples romans més ben conservats del món. Al mig d’una plaça de dimensions precises, al centre de la població, s’erigeix amb una elegància extraordinària. La puresa i la plenitud de la forma, les proporcions exactes, la finor dels talls antics de les pedres, produeixen una emoció viva. Juntament amb l’Arena formen els símbols més coneguts de la romanitat de Nimes.

Només per aquests dos monuments ja val la pena de fer una visita a la ciutat. Ara bé, al marge d’això, Nimes té una riquesa arquitectònica inacabable. Els jardins de la Font, que contenen diverses ruïnes romanes com el temple de Diana, són també d’una gran bellesa. Encara aquí és possible, normalment, de contemplar i meravellar-se amb la decadència d’aquestes pedres imponents amb una certa tranquil·litat, sense ser absorbit per una massa de turistes, com passa a molts llocs d’Itàlia. D’aquests jardins, plens d’estàtues de pedra i de generoses places, en surt una xarxa de petits canals que recorren la ciutat i que ressegueixen els llargs i agradables passeigs arbrats, alguns dels quals han estat renovats recentment amb força encert.

A banda de tota l’arquitectura clàssica, des de finals dels anys noranta, la ciutat posseeix un monument modern a l’alçada del valuós llegat històric, com és el centre Carré d’Art de l’arquitecte anglès Norman Foster. Es troba just davant de la Maison Carrée i conté un museu d’art contemporani, una biblioteca i una mediateca. L’edifici estableix una equilibrada relació de tu a tu amb l’antic temple romà, amb el qual comparteix la mateixa voluntat de presència pública. L’harmonia d’aquesta dualitat rau, sobretot, en les mesurades proporcions dels dos edificis en relació a la plaça i en la variada contraposició de conceptes: lleuger vs. pesat, transparència vs. opacitat, construcció industrialitzada vs. artesanal, etc.

El nou edifici, com el vell, també té un pòrtic a la façana principal, però en aquest cas està format per uns finíssims pilars d’acer de gran esveltesa que produeixen una impressió considerable. A l’interior, després de travessar el generós vestíbul, trobem el nucli de l’edifici, ocupat per les escales principals que connecten els diversos espais i que, seguint el moviment ascendent, condueixen a la cafeteria de la planta superior i a la magnífica terrassa sobre la plaça. Tots els espais estan resolts amb saviesa i bon ofici. Necessitaria diversos articles com aquest per analitzar cadascun dels encerts de l’edifici de Foster però em sembla que el millor i el més rellevant de tot plegat és que aguanta les comparacions amb l’arquitectura que té al davant amb tota la dignitat del món.

Cal tenir en compte que, en arribar a l’època moderna, les ciutats solen alliberar-se de la seva història, que acaba resultant tan sols un atractiu turístic, completament deslligat de la construcció de la ciutat, sense jugar-hi cap paper destacat. Les zones velles de les ciutats i els monuments històrics formen part de la iconografia o de la imatge comercial però són completament autònoms respecte el desenvolupament de la ciutat contemporània. A Nimes, el centre Carré d’Art és un sòlid lligam entre passat i present, i constitueix un interessant exemple de la capacitat de l’arquitectura dels nostres dies per produir fets arquitectònics de primer ordre.♦

La Casa Quadrada, vista des de la terrassa superior del Carré d’Art. / Fotografia: Albert Mercader

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top