skip to Main Content

L’arquitecte Junya Ishigami davant el pavelló de la Serpentine Gallery. / Fotografia: Laurian Ghnitoiu.

AQUEST ESTIU va començar amb força rebombori al voltant del nou pavelló de la Serpentine Gallery dissenyat per Junya Ishigami. Estem ja acostumats a llegir fortes crítiques, any rere any, del pavelló de torn de la Serpentine. Enguany, però, aquestes no han sigut precisament per la seva qualitat, sinó per les condicions laborals dels col·laboradors de l’arquitecte.

Pobre Junya, li ha tocat rebre. I és que tenir treballadors no remunerats en plantilla és sorprenentment habitual en la professió, és més, ell mateix es va excusar en aquesta extensa praxi. El seu compatriota Fujimoto, també autor del pavelló l’any 2013, va viure quelcom semblant. Però en el cas de l’Ishigami, els treballadors no només no eren pagats, sinó que a més havien de dur el seu propi ordinador i treballar durant jornades laborals de gairebé 80 hores setmanals. Aquesta polèmica va obrir un interessant debat a les xarxes socials: hem de permetre que segueixi endavant aquesta pràctica en ple segle XXI? Tant Ishigami, com Fujimoto, com molts altres estudis d’arquitectura tenen treballadors que paguen amb “experiència”, i no els fa cap mena de vergonya reconèixer-ho.

Però és que no veuen que un negoci que per prosperar necessiti personal sense pagar i jornades laborals inacabables no és un model de negoci que funcioni? Tradicionalment alguns estudis d’arquitectura s’han definit com a “tallers” o “workshops” d’arquitectura, com si d’una acadèmia es tractessin. Com si no fossin empreses amb l’objectiu de guanyar diners, com qualsevol altra. Fent gala de la formació arquitectes. És clar que aconsegueixen treure concursos i projectes fora del normal. Egipte tampoc hauria construït les piràmides amb les condicions laborals que entenem com a òptimes avui en dia.

Va ser tan alt el rebombori que la mateixa Serpentine Gallery va demanar a l’Ishigami que pagués tots els col·laboradors que van treballar al seu pavelló. I sembla que ho va fer. Altres estudis també han hagut de rectificar quan les xarxes els han estirat les orelles. Esperem que a poc a poc aquesta praxi resti arraconada. I podem començar nosaltres mateixos quan ens trobem que ens ofereixen aquestes condicions, ja no val el “sempre hi haurà algú que vulgui treballar gratis”. Denunciem-ho.♦

Resposta que va rebre Adam Nathaniel per part de Junya Ishigami + Associates arrel d’una petició de feina i que va generar tot l’enrenou. / Font: Instagram

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top