skip to Main Content

Projecte de “Transformació de 530 habitatges” durant les obres, 2015 / Fotografia: Philippe Ruault.

EL PROJECTE de “Transformació de 530 habitatges” agafa uns antics blocs de pisos dels anys 60 d’escassa qualitat, els dignifica, n’augmenta la seva superfície afegint unes terrasses tancades a sud i millora la seva eficiència energètica. Aquest projecte no és el que podríem dir la tònica habitual, aquí els habitatges socials són cada vegada més i més reduïts, però a Bordeus amplien els existents, els donen més llum, els renoven. És un exemple de conversió d’uns habitatges per a famílies humils, llavors abandonats a la perifèria, en habitatges de luxe en el centre de la ciutat. Perquè el luxe no és tenir a casa mobiliari de disseny; és tenir qualitat espacial i comoditat.

Però, i com que tot acte provoca efectes secundaris, aquest projecte no només millora la qualitat de l’edifici; de retruc millora l’ambient d’aquest barri. Té una profunda incidència urbanística i social, i potencialment pot generar cert caràcter contagiós que provoqui projectes d’actuació a la resta d’edificis veïns. I tot i que a algú li pugui semblar banal, sabem del cert que els ambients condicionen l’individu, i el que podia ser un barri amb una evolució social a la baixa, aquest tipus de projectes no poden fer més que revertir la situació.

I no t’equivoquis, l’arquitectura sostenible no és (només) aquella feta amb “fusta km0” i sistemes constructius amb emissions de CO2 reduïdes i reaprofitables. L’arquitectura sostenible va més enllà, va de treballar amb cura i emprar les eines que tenim a l’abast amb seny, i sobretot valorar si és necessària la despesa energètica que demanda la construcció d’un projecte. Moltes vegades, abans de construir de nou, és millor opció la rehabilitació. I aquesta estratègia és la que ha rebut enguany el premi Europeu d’Arquitectura, el Premi Mies van der Rohe 2019.

L’estudi d’arquitectura parisenc d’Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal és el que ha liderat el projecte guanyador, conjuntament amb Frédéric Druot i Christophe Hutin. Però aquest no és un premi per a uns arquitectes, és un premi a una manera de fer, a una política social, a una política urbana, econòmica, ambiental… I és que sense la col·laboració amb l’administració projectes d’aquest tipus són impossibles de dur a terme. A casa, les normatives no permeten aquestes actuacions i l’administració no dona prou ajudes a qui vol reaprofitar.

Aquest és un projecte paradigmàtic, un projecte que es pot prendre com a model per a elaborar noves estratègies d’actuació. Un exemple de com es poden solucionar certs problemes mitjançant l’arquitectura. Que per cert, ara que estem enmig d’una inacabable campanya electoral, algun polític parla d’arquitectura? Algú porta en el seu programa estratègies a nivell urbanístic? Deu ser que ni tan sols nosaltres ens ho agafem d’una manera seriosa. Comencem a reivindicar l’arquitectura com a agent decisiu dins la política.♦

Representació de l’abans i el després d’un habitatge / Fotografia: Lacaton & Vassal – Druot – Hutin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top